La suor dels jutges

Per a Mariano Rajoy, president del Partido Popular, la suor dels jutges és relliscosa depenent de la matèria que tracten. Per exemple, si el jutjat és l'escolanet Francisco Camps, rellisca tant que s'hi podria passar per sobre com en un tobogà d'Acuarama-la-aventura-te-llama. En canvi, si l'objecte d'estudi són l'estatut de Catalunya o el torturador Garzón, la resina és tan apegalosa com l'Aután. Vists des de dalt del seu havà, els humans devem ser simples i molestos mosquits. Tot això ve a conte de les declaracions que recull la premsa boba d'avui: Camps serà candidat a les properes eleccions autonòmiques "diga lo que diga la Justicia". Nacho Escolar s'hi refereix amb un article que porta el clarivident títol de La doble moral.

Per al diari Las Provincias, el marianisme del dia "desactiva el debate interno en el PP sobre el relevo de Francisco Camps". I tot seguit J.F. Ferriol publica un article d'aquells que desmenteixen el titolar: "Las palabras de Rajoy dispararon ayer el optimismo en el seno del PP valenciano. Entre otras razones, porque para los cargos consultados por este diario supone desactivar, por la persona con mayor competencia para hacerlo, un debate que no sólo es "innecesario abordar antes del propio día 12". Verbigràcia: el debat intern continua. Com ho demostra l'exabrupte d'un dels principals mamporreros mediàtics del ben vestit Camps a la Cort mandrilenya, que no deu ser una colla molt bollant si el seu màxim esponent escriu en un cantó de "l'influent" El Semanal Digital: "Rajoy, que maneja información, respalda a Camps sin miramientos".

Malgrat que el futur del líder deu ocupar bona part de les xerrameques internes a la redacció de Las Provincias, les planes d'Opinió tracten temes més elevats, com un editorial de tall felipista-humorista que es felicita pel happening de realitat augmentada que va protagonitzar ahir el Consell anunciant un pla que crearà 700.000 llocs de treball, o l'article del director de l'engendre, el valencianíssim J. F. Puche, que li demana a l'Estat "retirar competencias a las autonomías, renunciar al papel tutelar que han tenido sin mérito alguno sobre las cajas y ceder la soberanía a los únicos que la deben tener: los ahorradores y los tomadores de acciones en el mercado libre".

El futur de les caixes valencianes protagonitza una informació de l'edició valenciana d'El País, que tradueix el recent pacte econòmic entre Zapatero i Rajoy en clau local: "Zapatero y Rajoy liberan a CAM y Bancaja de la presión del Consell". O siga: podem anar oblidant-nos d'una gran caixa valenciana. I Alarte, què opina d'això?

La ració diària de Gürtel arriba amb el menú de la visita del Papa. Poc a poc anem descobrint la factura del festí. Tota la premsa boba opositora en fa referència. Una bona síntesi amb all i pebre la trobem a l'article d'Ignasi Muñoz a L'Informatiu, que parla de "14,5 milions, de moment", i només fent referència a la cullerada de Canal 9.

Les declaracions lisèrgiques del dia vénen de la mà del diari més psiquedèlic, el Levante, àlies El Mercantil Valenciano (en versió reduïda i més precisa, El Mercantil). Des de fa setmanes té una mena de subsecció temàtica que podria denominar-se "semos valencianistas" que inclou entrevistes, declaracions i anàlisis de ments il·lustres de la cosa valencianista. Un dia parlen amb Eliseu Climent, Rafael Alemany o Josep Lluís Albinyana. L'altre, com és el cas d'avui, amb un personatge com Ferrando Millán, que de valencianista té el mateix que de socialista el pare del nacional-socialisme. El polític passat a lletraferit (li fan feredat lletres com la ç) amolla perles com que "todos los grandes imperios del mundo han intentado hacer desaparecer la valencianidad en el contexto de estructuras políticas y culturales más amplias: los cartagineses, los romanos, los visigodos, los árabes, los aragoneses, los austriacos, los franceses, los castellanos y los catalanes". Sembla que els maleïts cartaginesos feren bé la seua feina, perquè fins l'arribada de Jaume I, ni rastre de valencianitat, escolta. En alguna cosa coincideix amb els valencianistes pata negra: "La tragedia del valencianismo es que la burguesía no lucha por la autonomía" (està fet tot un anti-imperialista autonomista...). També reconeix que "el valencianismo no pasa por su mejor momento". Quan diu "valencianismo" parla de la caverna d'on prové, clar. N'amolla una causa: "La influencia del franquismo aquí fue más grave que en cualquier otro sitio". Que li ho pregunten al seu ex company Sentandreu.