"Antes murciana que valenciana"

Torna la guerra de l'aigua i qui llença la primera pedra informativa no és Las Provincias ni cap mamporrer a sou del Govern valencià. L'agit prop corre a càrrec del Levante aka El Mercantil Valenciano (per als amics, El Mercantil), que ens ofereix avui una informació de pur periodisme d'investigació valencià: "Cataluña elabora un plan hidrológico que se atribuye competencias en el Ebro y el Júcar". Volen els pèrfids catalans dir-nos com hem de regar les aigües del Xúquer? Pretenen posar-li una aixeta que connecte directament amb la font de Canaletes? Segons diu el text signat per J. Sierra, "se incluyen medidas que afectan al Ebro e incluso al río Sénia, actualmente integrado en la Confederación Hidrográfica del Júcar". O siga, que no és el Xúquer sinó la Sénia, un riu fronterer que abasta tant les comarques del Baix Maestrat com les del Montsià català.

De ben segur que la notícia tindrà un recorregut llarg. Arriba en un moment en què el Govern valencià, que demà sabrà si el Tribunal Suprem imputa a Francisco Camps, necessita distreure l'atenció del públic amb altres foteses, i quina millor que el gran hit "els catalans mos volen furtar l'aigua".

Però la notícia del dia és una altra i afecta al futur de la CAM. Depenent del diari que llegim, la fusió amb Caja Madrid sembla imminent o, per contra, el matrimoni serà amb una xiqueta murciana (els pares dels nuvis volen). Un bon estat de la situació ens l'ofereix l'econòmic Cinco Días: "CAM se acerca a Caja Murcia para intentar una fusión de última hora". Tot i que la informació corre com els cotxes de Red Bull. Per exemple, avui mateix hi ha una reunió a la CAM d'on podria eixir el veredicte final. L'únic segur és que no hi haurà una gran caixa valenciana.

Les preguntes que ens feiem ahir sobre la tranquilitat de Rajoy respecte al futur judicial de Francisco Camps troben una resposta en un article del Mercantil que apareix sense signar i parla dels moviments de Federico Trillo en l'ombra per aconseguir lliurar-lo del banquet dels acusats: Trillo plantea a magistrados del Supremo salvar a Camps y el PP indultaría a Garzón

Avui també hi ha subsecció de "Semos Valencianistas" al Mercantil, amb un personatge, Federico Martínez Roda, el pensament polític del qual conec profundament perquè vaig patir-lo com a professor d'Història del Pensament Polític al CEU San Pablo. Tenia dues manies: els rojos i "los nacionalismos exacerbados". Per a ell, la pèrdua dels Furs va significar l'ingrès en la modernitat i el 25 d'Abril és una festa sense cap trellat perquè no hi ha res que plorar. Antic Defensor de l'Opositor que hagué d'abandonar el càrrec per unes irregularitats, ara ha publicat un llibre editat per Lo Rat Penat que es titola "El think tank del valencianismo". Llegiu, llegiu... este home té de valencianista el mateix que Charles Manson d'humanista.

El mateix Levante publica avui un article hilarant sobre un baròmetre del CIS que el situa com "el diario valenciano más centrado". Amb Las Provincias de competència ho tenen molt fàcil.

Parlant d'enquestes, Valencia Plaza arriba amb la segona part del seu sondeig, amb dos titolars que per desgràcia tenen moltes paperetes per guanyar el premi de la realitat: "El PP renovaría hoy su mayoría absoluta a pesar del deterioro de la imagen del presidente Francisco Camps" i "El PP lograría el 51,9% de los votos y el PSPV el 34,5%, pero ni el Bloc ni EUPV alcanzarían el 5% individualmente".

El PP repetint majories absolutes, i notícies com la de L'Informatiu assegurant que Francisco Camps també va a per Catalunya Ràdio.

Els turistes anglesos s'hauran afanyar, segons recomana The Guardian, per poder veure el Cabanyal "sense enderrocar". Ací teniu una traducció de l'article original.

Per qui escriu aquestes línies, la nota més nostàlgica que recull la premsa boba d'avui és la desaparició dels cinemes Albatros. Quantes vesprades i nits descobrint el millor cinema que venia d'Europa! No entenc perquè la CAM no vol saber res dels mig ouets. Al capdavall, cada vegada ens assemblem més a Múrcia.

Entre Sant Corredor i la Geperudeta

La crisi econòmica ha fet créixer entre l'empresariat valencià les conversions envers la causa del Sant Corredor Mediterrani. Un dels seus principals predicadors és l'actual consol espanyol a Nova York i ex conseller d'Educació d'Eduardo Zaplana, Fernando Villalonga, qui el passat cap de setmana va realitzar una homilia davant prohoms de la cosa valenciana a la qual faltaren els capitosts del PP i el PSOE. Més endavant, va advertir els lectors (i redactors fent-se passar per lectors) d'El País sobre la gravetat dels temps que corren: "El corredor mediterráneo es una realidad histórica en peligro".

Però no és el Corredor Mediterrani a qui van encomanar-se ahir el Govern valencià i els seus fidels, sinó a la Mare de Déu dels Desamparats, àlies La Geperudeta, que va protagonitzar una jornada d'aquelarre fervorós per conjurar la crisi i el mal averany que li han llençat els jutges infidels a l'Excel·lentíssim.

Llegint les cròniques del succès sembla un miracle que no sigam una monarquia feudal. Temps al temps. Recomane la lectura en veu alta d'aquest article de Las Provincias posant la veu del locutor del No-Do. Fa por.

Sembla que la encarnació terrenal de la Verge té la veu ronca i tampoc li agrada el contacte carnal amb fusters. El Levante informa sobre un sondeig del digital econòmic Valencia Plaza en el qual els valencians valoren millor Rita Barberà que el protoimputat Camps. Els resultats sencers del sondeig podeu trobar-los en la web que dirigeix el periodista Cruz Sierra. Hi ha perles com que el delegat del Govern, Ricardo Peralta, és millor vist que l'invisible secretari general dels socialistes valencians, Jorge Alarte.

Per acabar-ho d'adobar, primícia de Las Provincias: Barberà, entre los blogueros de más éxito. Us la imagineu davant de l'ordinador? Jo tampoc.

El diari decà de la premsa boba de dretes fa llenya de l'arbre caigut i ens obsequia amb una anàlisi sobre la deriva de la formació capitajenada per eixe timonel del segle XXI que s'anomena, ui, no m'enrecorde, crec que era Alarde o alguna cosa semblant.

Juan E. Tur es demana a L'Informatiu "¿Qué ha hecho mal Mónica Oltra?", en un article que esmicola la campanya del sensacionalista Levante contra la diputada del nou Compromís. A peu d'article, un grapat de militants/simpatitzants d'EU li donen respostes en forma de comentaris. Cap novetat en el front.

Aquest mateix diari digital informa sobre els moviments de Canal Nou per millorar les audiències de les seues retransmissions esportives. Millorant la qualitat? Nooooooo. Eliminant la competència de TV3.

La ració de Gürtel del dia arriba amb una informació inquietant d'El País: "Rajoy tiene datos que apuntan al archivo de la causa de Camps". Quines dades són les que té? Com les ha aconseguit? Qui és més idiota, el qui confia en què la Geperudeta ens treurà de la crisi o qui encara creu en la independència dels jutges?

La suor dels jutges

Per a Mariano Rajoy, president del Partido Popular, la suor dels jutges és relliscosa depenent de la matèria que tracten. Per exemple, si el jutjat és l'escolanet Francisco Camps, rellisca tant que s'hi podria passar per sobre com en un tobogà d'Acuarama-la-aventura-te-llama. En canvi, si l'objecte d'estudi són l'estatut de Catalunya o el torturador Garzón, la resina és tan apegalosa com l'Aután. Vists des de dalt del seu havà, els humans devem ser simples i molestos mosquits. Tot això ve a conte de les declaracions que recull la premsa boba d'avui: Camps serà candidat a les properes eleccions autonòmiques "diga lo que diga la Justicia". Nacho Escolar s'hi refereix amb un article que porta el clarivident títol de La doble moral.

Per al diari Las Provincias, el marianisme del dia "desactiva el debate interno en el PP sobre el relevo de Francisco Camps". I tot seguit J.F. Ferriol publica un article d'aquells que desmenteixen el titolar: "Las palabras de Rajoy dispararon ayer el optimismo en el seno del PP valenciano. Entre otras razones, porque para los cargos consultados por este diario supone desactivar, por la persona con mayor competencia para hacerlo, un debate que no sólo es "innecesario abordar antes del propio día 12". Verbigràcia: el debat intern continua. Com ho demostra l'exabrupte d'un dels principals mamporreros mediàtics del ben vestit Camps a la Cort mandrilenya, que no deu ser una colla molt bollant si el seu màxim esponent escriu en un cantó de "l'influent" El Semanal Digital: "Rajoy, que maneja información, respalda a Camps sin miramientos".

Malgrat que el futur del líder deu ocupar bona part de les xerrameques internes a la redacció de Las Provincias, les planes d'Opinió tracten temes més elevats, com un editorial de tall felipista-humorista que es felicita pel happening de realitat augmentada que va protagonitzar ahir el Consell anunciant un pla que crearà 700.000 llocs de treball, o l'article del director de l'engendre, el valencianíssim J. F. Puche, que li demana a l'Estat "retirar competencias a las autonomías, renunciar al papel tutelar que han tenido sin mérito alguno sobre las cajas y ceder la soberanía a los únicos que la deben tener: los ahorradores y los tomadores de acciones en el mercado libre".

El futur de les caixes valencianes protagonitza una informació de l'edició valenciana d'El País, que tradueix el recent pacte econòmic entre Zapatero i Rajoy en clau local: "Zapatero y Rajoy liberan a CAM y Bancaja de la presión del Consell". O siga: podem anar oblidant-nos d'una gran caixa valenciana. I Alarte, què opina d'això?

La ració diària de Gürtel arriba amb el menú de la visita del Papa. Poc a poc anem descobrint la factura del festí. Tota la premsa boba opositora en fa referència. Una bona síntesi amb all i pebre la trobem a l'article d'Ignasi Muñoz a L'Informatiu, que parla de "14,5 milions, de moment", i només fent referència a la cullerada de Canal 9.

Les declaracions lisèrgiques del dia vénen de la mà del diari més psiquedèlic, el Levante, àlies El Mercantil Valenciano (en versió reduïda i més precisa, El Mercantil). Des de fa setmanes té una mena de subsecció temàtica que podria denominar-se "semos valencianistas" que inclou entrevistes, declaracions i anàlisis de ments il·lustres de la cosa valencianista. Un dia parlen amb Eliseu Climent, Rafael Alemany o Josep Lluís Albinyana. L'altre, com és el cas d'avui, amb un personatge com Ferrando Millán, que de valencianista té el mateix que de socialista el pare del nacional-socialisme. El polític passat a lletraferit (li fan feredat lletres com la ç) amolla perles com que "todos los grandes imperios del mundo han intentado hacer desaparecer la valencianidad en el contexto de estructuras políticas y culturales más amplias: los cartagineses, los romanos, los visigodos, los árabes, los aragoneses, los austriacos, los franceses, los castellanos y los catalanes". Sembla que els maleïts cartaginesos feren bé la seua feina, perquè fins l'arribada de Jaume I, ni rastre de valencianitat, escolta. En alguna cosa coincideix amb els valencianistes pata negra: "La tragedia del valencianismo es que la burguesía no lucha por la autonomía" (està fet tot un anti-imperialista autonomista...). També reconeix que "el valencianismo no pasa por su mejor momento". Quan diu "valencianismo" parla de la caverna d'on prové, clar. N'amolla una causa: "La influencia del franquismo aquí fue más grave que en cualquier otro sitio". Que li ho pregunten al seu ex company Sentandreu.

La premsa és boba

La premsa és boba. Jo també sóc bobo. Què hi farem: sóc periodista. Però m'hi estic desintoxicant amb una teràpia que diuen que fa meravelles. S'anomena INEM. Amb sort, d'ací a uns anys m'eixiran neurones i podré tindre un ofici decent com el de gorrilla al Passeig Marítim o pianista de cambra per a les ames de casa Tyrius. De moment, us oferisc un resum de les bobades diàries de la premsa valenciana. Pels mateixos diners i en un colp d'ull, les principals informacions del dia publicades a les webs dels principals periòdics (no és molta feina, us ho assegure...). A això els periodistes li diuen "revista de premsa". Seran bobos!